Freakisme total

Resulta que de totes les coses que havia vingut a fer aquí, fins ara no n'he pogut treure l'aigua clara de res. Això sí, he après una tècnica nova, que consisteix en fer créixer neurones.
Molta tecnologia i molt edifici modern, però no hi ha ni un microscopi en tot el departament on pogués fer fotos de les meves super neurones!!!! Així que avui diumenge, m'he vestit d'incògnit, ulleres de sol, gorro negre, vestit negre...bata i guants negres....he entrat a la sala de cultius, he tret la meva super càmera de fotos i......voilà!

You're so right....

I'm so sorry Jacopo!!! Of course I will miss you!!! I will miss you and Fred, for being my friends in England (though not English any of you), for the Classic Burguers in Dirty Ducks and for waiting me to go home together... For funny conversations about britons and for helpful advices like "remember the fire alarm is ringing on Sunday". Thank you very very much! Who's gonna make me smile saying "Reus capital, Tarragona sucursal¿?¿?!". Anyone bothers with such a stupid sentence...hahaha.

Of course I'll miss you, people. And Haja, my family here, the one who calles me only to know if I'm fine...And Nishi's advices and help at lab, and stories told at lunch....and everyone. (Even Sonia's rush! hahhahahhaaa).

I haven't got any pictures of you yet, and time is running out! Tic tac tic tac....two weeks and half....and so much to do yet! Are you guys coming on Friday then¿? And we could....you know, take funny pictures to show at the end of my presentation seminar...

:)

I will miss...

- L'amabilitat suprema dels anglesos. Cheers, thank you very much, thanks, ta, sorry, excuse me....
- Esmorzar dues torrades de pa anglès integral amb cereals i pipes untades amb mermelada
- El viatge en bus fins/des de la facultat
- El paisatge
- Els sudokus de cada tarda al tornar de la feina
- Els caps de setmana de pel·lícules, sèries i res més a fer
- Els diumenges a la tarda de COSTA coffe, llegint Danny Wallace i observant el comportament d'aquests éssers tan estranys, els anglesos.
- Els dos capítols diaris de Friends quan arribo de la feina
- Llevar-se i veure-ho tot blanc
- Les vistes del laboratori, el campus
- Treballar en un lloc espaiós, net i ordenat, amb gent que es preocupa que no tinguis cap problema per fer bé la teva feina
- Les normes, a vegades estúpides, però que fan que tot funcioni molt millor
- Aigua calenta a les aixetes dels llocs públics
- Les hamburgueses de carn de vedella escocesa amb formatge
- Londres
- Les pies dels pubs i els muffins del COSTA

I miss...

- entendre les converses a l'autobus
- poder ser simpàtica amb TOTHOM perquè entens TOT el que et diuen
- el pa amb tomàquet i embotits bons
- els arrossos del diumenge
- la caloreta familiar
- passejar agafats de la mà sense poder parar mai de parlar

- les trobades de "hem de quedar JA, que fa mil"
- anar en bici a la feina amb 13 minuts
- cantar i ballar....la gent que canta i balla....
- el contacte físic
- vida normal al carrer fins les 21h
- plans que em vinguin MOLT de gust
- concerts al carrer, música del meu gust
- els BONS kebabs al carrer
- la televisió i radio en català
- la teràpia emocional en grup
...

Home sweet home

Doncs res, quatre floquets de neu....i ja hi tornem a ser! Caos absolut...la veritat és que avui ha sigut espectacular. Podríem dir que ha començat a nevar molt lleugerament, com neva més o menys cada dia una estoneta, però mai arriba a quedar-se blanc.
I de sobte, ha començat a fer-ho més intensament i m'ha molat molt veure com, progressivament, i amb qüestió d'una hora, aquesta era la imatge del llac de davant el departament:


Però jo tota feliç pensant "bueeeeeeeeeno no passa res!! total, avui a la nit tinc la Latin Party, ballaré i m'ho passaré genial, i quan s'acabi, la neu ja haurà marxat i no tindré cap problema per fer l'hora i quart de bus fins a casa..."
Doncs no, un cop més, he sobreestimat la capacitat logística d'aquest país davant un fenomen meteorològic que jo crec que haurien de tenir més resolt... En resum, que les carreteres estaven amb 5 dits de neu amb els cotxes pràcticament parats i al campus no passaven ni busos, ni taxis.
PERFECTE!
Així que la menda ha tornat a tenir una d'aquelles històries -no entraré en detalls per no ferir la meva sensibilitat- per riure i plorar a la vegada...
Hora de sortida del lab: 20h
Hora d'arribada a casa: 21.50h

Ah, i sense Latin Night, of course.

London 4

No es pot ser tan egoista i sentir-se sol ni abandonat quan en realitat tens tanta gent que t'envolta que t'estima... Només cal que obris els ulls i te n'adonis de la sort que tens. Perquè la vida està plena de petits moments i de petits detalls, que omplen els cors de les persones. Perquè potser sona a veu en off de sèrie pastelón però les coses com siguin, les amistats s'han de cuidar perquè quan donen fruits...omplen qualsevol ànima.
Gràcies nenes, per un finde simplement genial, per recordar el que hem compartit juntes durant ja vuit anys! i per seguir sent-hi i per tant, seguir construint futurs records inoblidables. Perquè el relat de l'anada a l'aeroport...això ha de sortir a la llum!! No m'atreveixo a posar-lo aquí, hi ha massa confiança i me la tornaríeu tan ràpid que....no no. Jjajjajaaa deixem-ho en què millor no viure una experiència tan agonitzat. Deixem-ho en què crec que deu haver estat el primer cop a les vostres vides que agraiu que un vol surti amb retràs!!!
Molts petons guapes, us estimo molt. Gràcies per venir :)

Carnaval 2

Però per això està la família, per animar-te en els moments de baixón:
L'abans....

I el després....


Ja han passat sis mesos!!!

Carnaval

S'ha de dir que és una de les festes que menys m'agraden, per no dir que em crea més aviat aversió. No li acabo de trobar la gràcia, jo que sé....però aquest any..! Aquest any ha superat totes les meves previsions. Ha sigut el primer any que no he vist a ningú disfressat (mira que els hi agrada disfressar-se a aquesta penya!!! però només quan no és Carnaval). Ha sigut el primer que l'he passat a casa, tancada a casa i durant més de 48hores seguides en pijama, amb la regla i sense CAP plan per fer.
Ah, per acabar-ho d'arreglar, diumenge era Sant Valentí, cosa que tampoc celebro mai i més aviat em repugna. Però ho era, i aquí divendres tota nena anava amb el seu super ram de roses....i jo tenia a la persona que més estimo,...més lluny que mai.

Un gran cap de setmana. El resum del qual és que ara estic enganxada a cinc sèries diferents:
Fringe
Friends
How I met your mother
Lost
Ventdelplà (sí, què passa?? m'he reenganxat)

No sé si té prou hores el meu dia per estar al dia de totes!