Fire alarm

Aqui una altra d'aquelles histories que nomes em passen a mi...(preneu-vos-ho amb calma...)
Ahir, despres d'un dia ple d'emocions, vaig arribar a casa cap a les 19.30h. Una mica amb la por al cos, ja que ultimament hi ha hagut alguns intents de robatoris pel veinat i la meva companya de pis ahir ja va marxar al seu pais, aixi que jo soc la responsable de tancar i deixar ben tancat durant tot el Christmas time el seu pis.

Total, que com mes m'apropava al meu bloc, anava sentit una alarma...aixi que anava mirant pels cotxes del parquing si veia algo estrany pero, a part d'una senyora descarregant el cotxe de paquets, res estrany. Nomes aquella alarma insistent. Al veure finalment que l'alarama sonava al MEU bloc i davant la porta del MEU pis, i abans d'entrar al portal, li pregunto a la senyora si sap si ha passat alguna cosa. "I don't know!! but it's been ringing for ages!!" i jo penso "Aham, i perque ningu no la para??" en fi.

Aparent normalitat en tot el bloc, em disposo a entrar al portal, mans i peus tremolant, no nomes de fred... Aparent normalitat, nomes els meus timpans a punt d'explotar. Entro al pis, aparent normalitat, nomes l'alarma que no para i, que fins i tot amb la porta del pis tancada, se sent MASSA fort. "Bueno...esperare una hora o aixi que la gent arribi a casa i buscare veins que sapiguen com apagarla..."

21.30h. Estic histerica, ja no se que fer. Ni idea de com para-la (l'he estat examinant, ni idea!). Ningu sembla que hagi arribat i per mes que busqui entre els papers de la compi, no trobo cap nom d'alguna...companyia de seguros o algo aixi. He sortit al carrer, i he trucat a tots els pisos del bloc i els del voltant. Ningu contesta, ni els que tenen la llum encesa (hi seran??). NO SE QUE FER!!! nomes se que la mala llet augmenta per segons, que discuteixo amb tothom per l'skype sense motiu (bueno, si!!) i que aixi no em podre adormir! Sumem-li el fet que dema al mati marxo, m'he de fer la maleta encara i pensar en el que necessito...Argh!
Truco a emergencies, no els entenc. Penjo. Torno a trucar, ah! em feien triar entre FIRE, AMBULANCE o POLICE. mmhmmhmh.... POLICE? No els entenc, ells a mi tampoc, crec que em diuen que ara vindran....30min, aqui no ha vingut ningu. L'alarma segueix.

Arriba un vei! Merda, no arribo a temps per parlar-hi, pero penso, bueno, trucara a algu, fara algo, no? 10min. Perrrrrrdona??? s'esta pirant un altre cop amb el cotxe!!!! Truco a emergencies un altre cop. FIRE. No els entenc, ells a mi algo, perque crec entendre que vindran, i en 10min....tatchaaaaaaaaaaaaaan!

JAJJAJAJJA tota la brigada. I jo...."mmhmhmhm sorry, but there isn't any fire...it's just a false alarm..."Oh don't worry, we knew that". Total, pollo del mil, 25min d'espera i finalment DEIXO DE SENTIR LA PUNYETERA ALARMA! podre dormir en pau. grghrghrghrghgrhghgrr

i tot pels p---- crios del barri

PD: en aquesta historia s'han maltractat a varies persones per l'skype, demano perdo publicament. Forgive me please!

Christmas lunch...

Avui, Christmas lunch amb els del laboratori i....buuffffffffff moltes coses noves!!!
Turkey, Christmas cracker, Birthday Card, Kenilworth's castle and.....
SNOW!(de fons, el castell de Kenilworth. Volia que es veiés la neu però...crec que no ho he aconseguit :S)

Phone call

(Riiiiiiiing riiiiiiiiiing)

Mhhmhmh....jo no l'agafo ni de conya! no els entenc en persona flipa per telèfon...ostris però només està el tio aquell que porta bromur d'etidi -molt tòxic- als guants i no se'ls treurà clar....

(Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing riiiiiiiiiiiiiiing)

Jooeeeeeeeer en sèrio??? que no m'entero!

- Mmmhmhmhm sorry Sarb, is our phone which is calling? (toma ya)

(Riiiiiiiiing riiiiiiiiiiiiing)

- I'm afraid that it is -davant una evidència tan gran com aquesta, deu haver acabat de classificar-me com una retrassada mental...o això o que a Catalunya no tenim telèfons...-, but I can't pick it up now, could you....?

(Riiiiiiiiing riiiiiiiiiiiiing)

- Oh! sure! sorry :)

(sonrisa profident, Profident's smile)

- Hello?

- Hi, is "Meuiòna" there?

tres segons de cortesia per pillar que pregunten per mi

- Oh! yes! it's me! (tik flipant)

- Hi, I'm calling uotxiuneiburfleis SP2 microscope uotxnineiburblablaneiburfleisutxor. You can't noxuirbarfluisjor focuse nerviu computer uotxiuneibur.

- Mmmmhhh.....sorry....I couldn't understand you....could you repeat it please?

A la tercera va la vençuda i l'entenc!!!!! Sí, focs artificals!!!!!
En resum, que s'ha esconyat el microscopi. Tant difícil és dir això???? The microscope is KO.

13-D

http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/8409767.stm

Així ho expliquen aquí

(calia la foto dels porcs¿?!) jajajja

De compres per Birmingham

Birmingham's cathedral

Birmingham's cathedral garden....:S


Thousands of rules....!


Meitat del meu dinar...


Central Hall



















Dissabte de compres+church






























Hi diu: www.chiquito.co.uk


"Because Christmas is a big deal here!" ni que ho juris....

Hola¿?

Diari Metro d'avui. Sí, aquí també es reparteix el Metro gratuït però vindria a ser un equivalent de la...SuperPop espanyola.
El cas, intentant entendre algo, va i em trobo amb això:




Sí és que els catalans som la p----!!!!!!!!! jajajjajja fins i tot donem paraules a l'anglès com "cul-de-sac" per definir els carrers sense sortida!!

HO HAVEU VIST AIXÒ¿¿?! HO HAVEU VIST¿?!


i perquè veieu que no us enganyo, i en base al sant traductor Word Reference:


cul-de-sac /'kʌldɪsæk/ sustantivo
calle f sin salida or (Col) ciega or (RPl) cortada

apa siau!

Oxford

Avui he estat a Oxford! En comentar-li al meu jefe que hi volia anar aquest cap de setmana la resposta, totalment inesperada per mi, va ser: "Ah, ja t'hi porto jo! Jo vaig fer-hi el doctorat, i et podré ensenyar millor la ciutat que no si hi vas sola..." I amb cara de, estic flipant...vaig acceptar. I res, hem anat els tres, la compi de pis, ell i jo. Us els presento:

Aquesta foto està feta al pati d'un dels 49 colleges d'Oxford, que vindrien a ser els col·legis majors espanyols però..a lo britànic. A lo Harry Potter vamos! :) Allí viuen els estudiants de la universitat d'Oxford, i la veritat és que...els edificis són impressionants. Enriu-te'n del Paranimf de la UB!!jajjajaja Podeu veure més fotos al link del Picasa.
El dia ha estat molt entretingut, de camí cap a Oxford hem anat passant pels petits poblets...una arquitectura molt diferent a la que estic acostumada, molt bonic tot. I el millor, ens ha fet sol durant quasi tot el dia!! (només han caigut quatre gotetes....és el mínim que es pot esperar)
:)

Casualitats...

Després d'uns dies de ressaca emocional, i fent un esforç per disfrutar d'un dia de bon temps (=una hora de sol pel matí i posterior cel tapat, però sense ploure) em disposo a conèixer una mica més la regió on visc. Així que avui decideixo visitar Birmingham.
Sí sí, el meu estimat va tenir un gran encert al titular el blog, jjaajja no he vist la ciutat fins un mes després d'estar a aquí! jajajjaja
En fi, entro al tren i oh! no m'ho podia creure, estava sentit parlar català¿?!¿?! -Perdoneu, no ho he pogut evitar...és que porto un mes vivint aquí i sou els primers catalans que sento (cara-de-bona-persona-que-busca-amics)
Instants de silenci... -Estudieu aquí?
-Sí, bé, jo sí, ells m'han vingut a veure: les meves dues cosines i el seu novi.
-Ah, molt bé -més silenci incòmode, incomoditat incrementada per vermellor important de cara- osti i...quant de temps portes vivint aquí?
-Doncs vaig arribar la última setmana d'octubre
-Oh! igual que jo!
I així conversa "més o menys forçada" per aquí la present fins arribar al destí. Pobres nois s'han vist obligats a oferir-me dinar i visitar la ciutat amb ells i....sí sí! he fet uns nous amics per casualitat i....EREN DE GIRONA HELENA!!! jejjejejjejje

Uau

El Chian t'ha convidat a l'esdeveniment "Meal at Nandos" que es farà el divendres, 4 / desembre a les 19:00.

Nom: Meal at Nandos
Tipus: Sopar-festa
Data i hora d'inici: divendres, 4 / desembre a les 19:00
Dia i hora de finalització: divendres, 4 / desembre a les 20:00
On: Coventry City Centre

Gràcies,
l'equip del Facebook





ATENCIÓ l'hora final de l'event....jajajjajajjajja

Sucre glacé

Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients...
Que plogui tot el dia fa que TOT sigui molt verd, fins i tot les jardineres que separen una casa de la veïna.
Que tardis una hora en arribar a la feina et permet esmorzar a l'autobus, veient el paisatge, sense presses (per agafar el bus) i escoltant Coldplay.
Que faci un fred del mil fa que, un bon dia, ja no ho vegis tot verd, però tampoc blanc, sinó que de cop te n'adones que aquell matí ha passat una avioneta i, simplement, ha repartit sucre glacé per la ciutat...

Preciós

Freezing

Fa tant de fred, que fins i tot l'aire contaminat i asqueros que surt dels cotxes em sembla bon lloc per guanyar algun grau als meus peus...
BFFFFFFF la cosa s'esta posant complicada!!

First going out!

(no sé si es diu així, psssss)
Doncs sí, sí, després d'un mes aquí, el que va començar com una repetició de l'hamburguesa del divendres passat, va acabar sent:
1.una hamburguesa
2.conèixer 4 borratxos (context horari: 8.00pm), cap del mateix país i cap anglès
3.unir-nos a surtir amb ells
4.intentar comprar alcohol sense èxit (context horari: 10.00pm)
5.sortir del campus i arribar a "downtown", you know, Coventry City Centre
6.entrar al karaoke més xungo que he vist mai, incloent els de salou a l'estiu (context històric: he anat unes tres vegades a l'Orquídea; doncs pitjor!!)
7.cantar "I believe I could fly" davant d'una colla de borratxos (context horari: 11.00pm) que ni s'enteraven de que tenien uns NO-anglesos al davant liderats per un belga boig per cantar
8.marxar cames-ajudeu-me de l'antro on érem i entrar al "mejor lugar con diferencia de Coventry", així definit pel meu nou colega Luís, from Mexico
9.adonar-me que el local es diu "Rainbow", sense treure'n cap conclusió
10.augmentar el grup després de la unió d'uns latinos que venien del concert d'Ojos de Brujo (sí, sí, cruzando fronteras!!!): ja som uns 10, només dos del mateix país.
11.acabar ballant en una pista on, de cop me n'adono que, oh deu meu, marxo de l'Arena de bcn per acabar al RAINBOW de coventry....i el meu nou colega, obviously, és gay (mira que era mono....). L'ambient genial, i la música genial, així que...res a dir!!! JAJJAJAJAJJA
12.mires el rellotge després d'una llaaaaaaaaaaaarga nit i: 2.30pm. uau.

I així, doncs, s'obre una nova etapa, més social, amb emails, telèfons nous a l'agenda del mòbil, un grup del facebook "WLAS, a veure si l'endevineu!!!"... a veure si així practico una mica l'anglès! que crec que el parlava més a bcn amb una hora al mes de seminari que no pas aquí. En fi.

Segona visita

Després de cinc anys, dos mesos i deu dies, després de dos anys de compartir ciutat, després d'onze mesos de convivència, després de quatre mesos de viure junts, després de vint-i-dos dies sense veure'ns i després de tres dies sense parlar pels problemes tècnics... vas arribar, amb 10min de retràs, a la terminal 1 de l'aeroport de Birmingham. I tot va tornar a ser com si no hagués passat ni un minut que ens despedíem a Barcelona...
Crec que ràpidament et vas fer una idea de la meva realitat, i crec que igual de ràpid et va desagradar. Perquè tu ets així, de judicis...ràpids. Unes pizzes per sopar i a recuperar forces després d'un dia d'aeroports perquè a l'endemà, tren fins arribar a:
Warwick!

La meva primera visita turística per la zona (crec que és la única cosa interessant que hi ha per veure...:S). El castell de Warwick.

podeu veure més fotos al link de la dreta, però no puc deixar de posar una foto:

M'estaven esperant, ho sé!! jejejje La rosa de Reus!!!! la bandera de Reus!!! jejejjeje

En fi, el cap de setmana va ser simplement genial, dilluns vas veure el meu dia a dia, el campus, la facultat...i ara cadascun d'aquells racons em recorda a tu. :) I me'n recordo d'alguna de les bromes que vas dir o dels comentaris que vas fer.
Gràcies per un cap de setmana genial.
Ah, i pel pernil, el formatge, el fuet, els picos, la manta....JAJAJAJAJAJAJJA

Sí senyor

Ho sento, no puc fer veure com si no ho hagués vist.

Potser per la distància, avui em sento més catalana que mai.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091126/53831123016/la-dignidad-de-catalunya.html

Primer acte social

Sí senyors, per fi he fet un amic. Bé, un coleguilla. Vamos, és igual, una persona solidària disposada a tenir una conversa banal amb mi sense que sigui l'hora de dinar i al mateix edifici que el laboratori.
El cas, és que divendres se'm va fer ultra tard al lab ( = les 19.30h de la tarda. Irònic, a Barcelona seria l'hora normal de començar a plantejar-me marxar...) i ja m'estava ratllant de pensar en marxar sola d'allà dins. Així que....vaig treure el cap pel passillo del lab i, sí! llum al fons! UE! res, que vaig anar a preguntar-li a l'italià del final del lab si li faltava molt per marxar i li faltava una hora. Bffff...bueeeeeeeeeno t'espero (jejejej, menys mal que hi era!)
I res, que just abans de marxar em va proposar menjar algo pel campus abans d'anar a Coventry City Centre....i CLAAAAAAARO! i tant! ueeeeee focs artificials! música! trompetes! ballet! per fi! s'han alineat els astres i algú em diu per quedar!!!

Vaig menjar la pitjor hamburguesa del món, però de gratis i acompanyada, que és molt. Ah, i vaig descobrir que a les onze de la nit d'un divendres, la porta del carrer sense sortida que dóna la meu blog de pisos està tancada.

:I

Primera visita

Remuntem-nos al cap de setmana passat! jejjeje
Sí, he estat uns dies desconnectada, problemilles tècnics, però ja està tot solucionat! UE! jejejjeje
Uns amics molt macos que tinc van decidir venir a fer-me companyia el tercer cap de setmana que vivia en terres angleses (anticipant-se al fet que estaria sola, sola, sola...)
Així que res, vam aprofitar l'avinentesa per trobar-nos a London, una ciutat genial, de la qual em va encantar TOT, excepte:
1. la gran quantitat de trànsit que em vaig trobar tan a l'entrada com a la sortida de la ciutat que van obligar al bus a estar UNA HORA parat....rghrghrghr
2. la gran quantitat d'espanyols que hi ha. Hoooooolaaaaaaaa¿?¿? sembla que estiguis a plaça catalunya o a la castellana marededeusenyor!
Però a part d'això, genial. Mil gràcies per la companyia, pels farts de riure i per deixar que ens fotem una mica amb els homes, eh Ester? jejejje, que monos, aguanten perquè saben que ens agrada!! Això sí, després d'aquell cap de setmana i després de compartir discoteca amb british people...entenc moltes coses de les nits de Salou. En fi, sense comentaris, simplement, surreal.

Mireu que guapos!

Típiques imatges:


Tothom m'havia parlat del Harrods, i considerant que a mi anar de shopping no m'apassiona, i que si a sobre és car, no m'interessa GENS, doncs no em cridava massa la veritat. Hi vam anar, i vaig veure com un "Corte Inglés de super-luxe" però...em va impactar això i per això ho vaig grabar:

També em van impactar uns barrets molt afavoridors que vam trobar:

jejejejejej

Bé, podeu veure més fotos al meu picasa (link a la dreta) :P
Fins aquí amb els de Reus! Un finde simplement genial, que em va ajudar a passar aquella setmaneta esperant la següent visita...:)

You know

Avui he posat el primer mote a una persona. Hi ha un company del laboratori, es diu Dan pobre, però ja mai més pensaré en ell com en el Dan.
Aquí s'utilitza molt l'expressió "You know?" però molt, és com el "saes?" de les pijes pijíssimes però sense ser pijo, és com per captar l'atenció de l'altra persona... com per corroborar que l'altra persona està a la conversa, però no s'espera que contestis! simplement és com....com una coma. De fet, és que no té ni entonació d'interrogant, no és una pregunta. S'utilitza també en un llenguatge més o menys formal eh? no és coloquial...però sí que és veritat, que en converses de dinar (que són de les poques que he tingut fins ara) s'utilitza molt freqüentment. De fet, sovint em serveix per saber que allà acaba una frase incomprensible i dóna peu a una de nova d'on intentar captar alguna cosa. Però hi ha qui posa massa you knows a la frase, hi ha qui potser en posa com....com tres per frase, com....com que cada vegada hi ha mes you knows i menys paraules de la frase, com que et sembla que només sents you knows...com que comença a repetir-ho tan repetidament que al final penses que s'ha quedat atrapat i no pot parar de repetir-ho i només sents you know you knowyouknowyoujnouiunouiunouiunouiunou iaaaaaaaaaaaaaaaargh!!!!!!!!!!! Dan!!! STOP please!

No m'entenen!!

Es nota que estic aborrida eh¿?! Jeje, què espereu! Encara no conec ningú aquí! En fi, que estic molt desesperada, no aconsegueixo fer-me entendre enlloc. Quan parlo amb algú per una cosa tan senzilla com demanar un cafè se'm queden mirant amb cara de..."Què dius¿?!¿? Tu no ets d'aquí, no? " Argh! Com pot ser que a la feina em diguin que parlo tan bé l'anglès i que al carrer sigui tot tan difícil?
:I
En fi. Segona incursió al centre a peu, ara ja com a experta, jejjee. Us ensenyo la catedral de què us parlava ahir. No hi ha molta llum, ho sento, eren les 15.30h, una fa el que pot!!

Com us deia, va quedar tot el sostre destruït, i per això avui no s'utilitza com a església, sinó com a monument històric:

La veritat és que té molt d'encant, és com un record molt present del que va passar...
Quina manera de destrossar un conjunt monumental, no?


Demà tornaré a tenir vida social, ue! (que trist haver d'anar a treballar per poder parlar amb algú -que t'entengui-, no?)
:)

Oh yeah!

Ho he aconseguit! He arribat al Coventry City Centre caminant, i he tardat uns 20min. Clar que pel camí he anat fent paradetes per ensenyar-vos cosetes. Això és un exemple del tipus de carrers que hi ha al voltant del pis on estic. Són tot cases així baixes, totes amb el seu mini jardí al davant per guardar...¿?o cultivar...¿? quelcom.

i això és un típic taxi d'aquesta ciutat. Són casi tots d'aquests estil, després també n'hi ha de més raros encara....bff! jjajajaj

No em digueu que no és bona, he flipat!!! jajjaja

I aquesta l'he fet d'un petit estany que hi ha ja arribant al centre:

I aquí ja he hagut de deixar de fer fotos perquè, eren les 16.25h i ja no hi havia prou llum per fer fotos...sí sí, així de trist. No sé si és que he empalmat el canvi d'hora d'hivern i el canvi d'hora d'aquí o què, el cas és que el dia se'm fa ULTRAcurt! (Clar que aixecant-me a les 11h del matí tampoc puc aprofitar molt....) En fi.
Doncs un cop al centre, he descobert que hi ha moltes, moltes, botigues. I poca cosa més, jeje. Diguem que no hi ha molta més diversió, i comptant que la majoria tanquen a les 17-17.30h....doncs sí, el dia es fa curt!
He estat passejant per la catedral, gòtica, però que deu ser de les poques que és totalment descoberta i que dins hi ha bancs (dels de carrer) per seure, com si fos un parc. Però no és així de rara per casualitat, sinó que té una amarga història darrera. Bàsicament, va ser totalment destruïda pels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial. I bé, va passar un 14 de novembre de 1940, i la veritat és que impressiona bastant veure a tothom aquests dies amb una espècie de "pin" en memòria dels morts (135ooo en 8 hores pels atacs del febrer de 1945).
Així que res, demà intentaré sortir abans de casa i poder tenir llum de dia per fer fotos!

Un petó!

I ja van tres!

Sí sí! estic tan orgullosa de mi...amb el meu jefe ja són tres les persones que m'han dit que el meu anglès és molt bo!! i jo penso, hello?? peró si és ULTRAXAPUSSERO!!! però del pal de confondre'm entre he i she o her i him!! o fer-me un cacau amb els temps verbals que fa por!!! jajjaja si algo són aquests anglesos, i ara sí que queda més que demostrat, és políticament correctes, jajjaja.

De fet, un altra cosa que em té totalment impressionada des del primer dia que estic aquí, és que totes i cadascuna de les persones que surten de l'autobús diuen un "thank you" super seductor al conductor! .... sí sí, igualet que a catalunya!

I res, ja una setmana aquí, i encara no en tinc ni pijotera idea de com arribar al centre des del pis on estic. He fet aquest trajecte en bus....vuit vegades en total, i ara em proposo com a repte per aquest cap de setmana ser capaç d'arribar-hi tota soleta. Jeje, només per, en cas de perdre (com avui, again) el bus del matí, estalviar de quedar-me com un estaquirot a una solitària i aborrida parada d'autobus...i poder anar al centre caminant.

En fi!

Demà escric més, amb les fotos del trajecte al centre, jajjaja o millor, del centre mateix.

It's been a hard day (night....!)

El primer dia sense la meva estimada companya de pis i mentora a aquest estrany país....

Miro el despertador i, oh merda, m'he adormit. Ja perdo segur el bus de les 7.50h. Dutxa ràpida, esmorzar ràpid, surto a les 7.55h per agafar el bus de les 8h. 7.57h arribo a la parada i, oh no, m'he deixat la punyetera targeta d'identificació per obrir totes les punyeteres portes de l'edifici del laboratori. Estupendo. Torno al pis, busco la targeta i....8.00h veig passar el bus pel davant dels meus morros....Comencem bé el dia!
Esperant pel següent bus, disfruto del paisatge, ara que puc. M'encanta:
Bé, val la pena tenir aquests 15 minuts d'espera, no?
Finalment, arribo a la feina, 45h min més tard del que volia, però arribo.
Conec a una nova "mentora", aquest cop és britànica i de cop me n'adono que l'anglès de la meva companya és més aviat americà o....algo molt negre, però en fi! Tot entenent un 60% del que em diuen, el dia va passant, per fi començo a tocar provetes, pipetes, descobreixo la nova forma de pronunciar "espàtula", algo així com "spexula". Diverit, si més no!

I a les 17h de la tarda senyors, a les 17.00h de la tarda, el laboratori es buida, i decideixo que potser és el moment de marxar. Tot i això, acabo sortint a les 17.40h pensant en agafar l'autobús que passa d'aquí 8min. Però...no, les forces astrals autobuseres han decidit que avui no és el meu dia, i just arribar a la carretera per agafar la línia 12, oh merda, s'ha adelantat i ha passat a les 17.45h. Perfecte. Bé, d'aquí quinze minuts n'ha de passar un altre....
Mentres espero,...no, ara no puc fer fotos, perquè és negra nit.
Espero 15min, 20min....el bus no arriba. Comença a arribar més gent, i jo cada cop més impacient perquè...fot un fred que pela!!!!!!!! menys mal que porto la meva nova jaqueta-anorac...:P
Als 30min d'estar esperant, sense notar-me ja els peus, comença a ploure. Perfecte. Bé, penso, pararà de seguida. Però no, als 35 min, decideixo treure el meu paraigües plegable, gentilesa de la millor germana del món. Rosa fúcsia, però útil :P
I així van passant els min,....fins a CINQUANTA MINUTS! 50min esperant un bus. No m'havia passat mai. A qualsevol punt de Barcelona, o qualsevol lloc conegut, simplement m'hauria posat a caminar, però:
1) Ni idea d'on estava
2) Ningú caminava, senyal que estem realment a pendre pel c.
En fi! Finalment, als 51min d'esperar, arriba el 12. I al cap d'UNA HORA I 50MIN, arribo a casa, ja que també he perdut el transbord del segon autobús que he d'agafar, i m'he hagut d'esperar 30min més a una estació d'autobusos on, tot estant dins l'edifici, em sortia baf de la boca al respirar.

No està gens malament per anar-me curtint...no?

Landed

Doncs sí, el dia ha arribat, ja visc en una hora menys i ja miro la TV en anglès. :P
La primera anècdota divertida: després de fer una compra enorme al TESCO, supermercat tipo Carrefour que obre 24 hores al dia..... em disposo a fer el meu primer pagament amb la meva primera targeta de crèdit i, automàticament, li dono a la caixera la targeta i el DNI ESPANYOL.


:I


holaaaaaaaaaa¿?¿?!¿?! jjajajjajja la cara de la caixera i de la meva companya de pis.....jajjaja per no oblidar. "Sorry sorry!!this is my first day in England!!!" JAJJAAJJAJAJJAJAJAJA es converteix la cara de moc de la caixera en riure carcajada de tota la cua....jejjee Mariona haciendo amigos.

en fi, després d'això, doncs....no ho sé, pizza compartida al sofà mentres no mirem la tele perquè només xerrem, i oh sí! la meva estimada companya de pis m'ha comprat un nòrdic per mi i oh sí! tinc el son més profund després de molts dies de curro seguit i paranoies mentals

l'experiència comença....i comença molt bé :)

Un petó!


PD: plou

Ja tot és a punt....

Bé, tot, o gairebé tot, però el temps passa inevitablement, i per fi, he sortit per la porta del laboratori, i després dels adéus més emotius....cap a casa. Trobaré moltes coses a faltar, però segur que serà una gran experiència que mai oblidaré.

Nervis, por, tristesa i emoció. Bon còcktel.

Gràcies per tot a tots, m'he sentit realment estimada aquests dies... Si necessiteu una casa freda a Anglaterra, ja sabeu, sóc a Birmingham!! I casa meva és casa vostra si és que hi ha......(tots junts:) cases d'algú!!

:)

Tu blog

Hola melón,

Este es un regalito que te he hecho. La intención es que puedas compartir con todo el mundo, tus experiencias en Inglaterra.

Ya sé que puede ser una putada escribir con regularidad, pero espero que seas constante y vayas subiendo fotos, contando anécdotas, y porque no, escribir algo de vez en cuando en inglés, para que veamos como te conviertes en toda una lady.

Lo bueno, es que sólo tendrá cuatro meses de vida, y luego cambiaremos el titulo por Soc a Catalunya o Soc a España, como tu veas.

Un besito.

Te quiero mucho