It's been a hard day (night....!)

El primer dia sense la meva estimada companya de pis i mentora a aquest estrany país....

Miro el despertador i, oh merda, m'he adormit. Ja perdo segur el bus de les 7.50h. Dutxa ràpida, esmorzar ràpid, surto a les 7.55h per agafar el bus de les 8h. 7.57h arribo a la parada i, oh no, m'he deixat la punyetera targeta d'identificació per obrir totes les punyeteres portes de l'edifici del laboratori. Estupendo. Torno al pis, busco la targeta i....8.00h veig passar el bus pel davant dels meus morros....Comencem bé el dia!
Esperant pel següent bus, disfruto del paisatge, ara que puc. M'encanta:
Bé, val la pena tenir aquests 15 minuts d'espera, no?
Finalment, arribo a la feina, 45h min més tard del que volia, però arribo.
Conec a una nova "mentora", aquest cop és britànica i de cop me n'adono que l'anglès de la meva companya és més aviat americà o....algo molt negre, però en fi! Tot entenent un 60% del que em diuen, el dia va passant, per fi començo a tocar provetes, pipetes, descobreixo la nova forma de pronunciar "espàtula", algo així com "spexula". Diverit, si més no!

I a les 17h de la tarda senyors, a les 17.00h de la tarda, el laboratori es buida, i decideixo que potser és el moment de marxar. Tot i això, acabo sortint a les 17.40h pensant en agafar l'autobús que passa d'aquí 8min. Però...no, les forces astrals autobuseres han decidit que avui no és el meu dia, i just arribar a la carretera per agafar la línia 12, oh merda, s'ha adelantat i ha passat a les 17.45h. Perfecte. Bé, d'aquí quinze minuts n'ha de passar un altre....
Mentres espero,...no, ara no puc fer fotos, perquè és negra nit.
Espero 15min, 20min....el bus no arriba. Comença a arribar més gent, i jo cada cop més impacient perquè...fot un fred que pela!!!!!!!! menys mal que porto la meva nova jaqueta-anorac...:P
Als 30min d'estar esperant, sense notar-me ja els peus, comença a ploure. Perfecte. Bé, penso, pararà de seguida. Però no, als 35 min, decideixo treure el meu paraigües plegable, gentilesa de la millor germana del món. Rosa fúcsia, però útil :P
I així van passant els min,....fins a CINQUANTA MINUTS! 50min esperant un bus. No m'havia passat mai. A qualsevol punt de Barcelona, o qualsevol lloc conegut, simplement m'hauria posat a caminar, però:
1) Ni idea d'on estava
2) Ningú caminava, senyal que estem realment a pendre pel c.
En fi! Finalment, als 51min d'esperar, arriba el 12. I al cap d'UNA HORA I 50MIN, arribo a casa, ja que també he perdut el transbord del segon autobús que he d'agafar, i m'he hagut d'esperar 30min més a una estació d'autobusos on, tot estant dins l'edifici, em sortia baf de la boca al respirar.

No està gens malament per anar-me curtint...no?