Freezing

Fa tant de fred, que fins i tot l'aire contaminat i asqueros que surt dels cotxes em sembla bon lloc per guanyar algun grau als meus peus...
BFFFFFFF la cosa s'esta posant complicada!!

First going out!

(no sé si es diu així, psssss)
Doncs sí, sí, després d'un mes aquí, el que va començar com una repetició de l'hamburguesa del divendres passat, va acabar sent:
1.una hamburguesa
2.conèixer 4 borratxos (context horari: 8.00pm), cap del mateix país i cap anglès
3.unir-nos a surtir amb ells
4.intentar comprar alcohol sense èxit (context horari: 10.00pm)
5.sortir del campus i arribar a "downtown", you know, Coventry City Centre
6.entrar al karaoke més xungo que he vist mai, incloent els de salou a l'estiu (context històric: he anat unes tres vegades a l'Orquídea; doncs pitjor!!)
7.cantar "I believe I could fly" davant d'una colla de borratxos (context horari: 11.00pm) que ni s'enteraven de que tenien uns NO-anglesos al davant liderats per un belga boig per cantar
8.marxar cames-ajudeu-me de l'antro on érem i entrar al "mejor lugar con diferencia de Coventry", així definit pel meu nou colega Luís, from Mexico
9.adonar-me que el local es diu "Rainbow", sense treure'n cap conclusió
10.augmentar el grup després de la unió d'uns latinos que venien del concert d'Ojos de Brujo (sí, sí, cruzando fronteras!!!): ja som uns 10, només dos del mateix país.
11.acabar ballant en una pista on, de cop me n'adono que, oh deu meu, marxo de l'Arena de bcn per acabar al RAINBOW de coventry....i el meu nou colega, obviously, és gay (mira que era mono....). L'ambient genial, i la música genial, així que...res a dir!!! JAJJAJAJAJJA
12.mires el rellotge després d'una llaaaaaaaaaaaarga nit i: 2.30pm. uau.

I així, doncs, s'obre una nova etapa, més social, amb emails, telèfons nous a l'agenda del mòbil, un grup del facebook "WLAS, a veure si l'endevineu!!!"... a veure si així practico una mica l'anglès! que crec que el parlava més a bcn amb una hora al mes de seminari que no pas aquí. En fi.

Segona visita

Després de cinc anys, dos mesos i deu dies, després de dos anys de compartir ciutat, després d'onze mesos de convivència, després de quatre mesos de viure junts, després de vint-i-dos dies sense veure'ns i després de tres dies sense parlar pels problemes tècnics... vas arribar, amb 10min de retràs, a la terminal 1 de l'aeroport de Birmingham. I tot va tornar a ser com si no hagués passat ni un minut que ens despedíem a Barcelona...
Crec que ràpidament et vas fer una idea de la meva realitat, i crec que igual de ràpid et va desagradar. Perquè tu ets així, de judicis...ràpids. Unes pizzes per sopar i a recuperar forces després d'un dia d'aeroports perquè a l'endemà, tren fins arribar a:
Warwick!

La meva primera visita turística per la zona (crec que és la única cosa interessant que hi ha per veure...:S). El castell de Warwick.

podeu veure més fotos al link de la dreta, però no puc deixar de posar una foto:

M'estaven esperant, ho sé!! jejejje La rosa de Reus!!!! la bandera de Reus!!! jejejjeje

En fi, el cap de setmana va ser simplement genial, dilluns vas veure el meu dia a dia, el campus, la facultat...i ara cadascun d'aquells racons em recorda a tu. :) I me'n recordo d'alguna de les bromes que vas dir o dels comentaris que vas fer.
Gràcies per un cap de setmana genial.
Ah, i pel pernil, el formatge, el fuet, els picos, la manta....JAJAJAJAJAJAJJA

Sí senyor

Ho sento, no puc fer veure com si no ho hagués vist.

Potser per la distància, avui em sento més catalana que mai.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091126/53831123016/la-dignidad-de-catalunya.html

Primer acte social

Sí senyors, per fi he fet un amic. Bé, un coleguilla. Vamos, és igual, una persona solidària disposada a tenir una conversa banal amb mi sense que sigui l'hora de dinar i al mateix edifici que el laboratori.
El cas, és que divendres se'm va fer ultra tard al lab ( = les 19.30h de la tarda. Irònic, a Barcelona seria l'hora normal de començar a plantejar-me marxar...) i ja m'estava ratllant de pensar en marxar sola d'allà dins. Així que....vaig treure el cap pel passillo del lab i, sí! llum al fons! UE! res, que vaig anar a preguntar-li a l'italià del final del lab si li faltava molt per marxar i li faltava una hora. Bffff...bueeeeeeeeeno t'espero (jejejej, menys mal que hi era!)
I res, que just abans de marxar em va proposar menjar algo pel campus abans d'anar a Coventry City Centre....i CLAAAAAAARO! i tant! ueeeeee focs artificials! música! trompetes! ballet! per fi! s'han alineat els astres i algú em diu per quedar!!!

Vaig menjar la pitjor hamburguesa del món, però de gratis i acompanyada, que és molt. Ah, i vaig descobrir que a les onze de la nit d'un divendres, la porta del carrer sense sortida que dóna la meu blog de pisos està tancada.

:I

Primera visita

Remuntem-nos al cap de setmana passat! jejjeje
Sí, he estat uns dies desconnectada, problemilles tècnics, però ja està tot solucionat! UE! jejejjeje
Uns amics molt macos que tinc van decidir venir a fer-me companyia el tercer cap de setmana que vivia en terres angleses (anticipant-se al fet que estaria sola, sola, sola...)
Així que res, vam aprofitar l'avinentesa per trobar-nos a London, una ciutat genial, de la qual em va encantar TOT, excepte:
1. la gran quantitat de trànsit que em vaig trobar tan a l'entrada com a la sortida de la ciutat que van obligar al bus a estar UNA HORA parat....rghrghrghr
2. la gran quantitat d'espanyols que hi ha. Hoooooolaaaaaaaa¿?¿? sembla que estiguis a plaça catalunya o a la castellana marededeusenyor!
Però a part d'això, genial. Mil gràcies per la companyia, pels farts de riure i per deixar que ens fotem una mica amb els homes, eh Ester? jejejje, que monos, aguanten perquè saben que ens agrada!! Això sí, després d'aquell cap de setmana i després de compartir discoteca amb british people...entenc moltes coses de les nits de Salou. En fi, sense comentaris, simplement, surreal.

Mireu que guapos!

Típiques imatges:


Tothom m'havia parlat del Harrods, i considerant que a mi anar de shopping no m'apassiona, i que si a sobre és car, no m'interessa GENS, doncs no em cridava massa la veritat. Hi vam anar, i vaig veure com un "Corte Inglés de super-luxe" però...em va impactar això i per això ho vaig grabar:

També em van impactar uns barrets molt afavoridors que vam trobar:

jejejejejej

Bé, podeu veure més fotos al meu picasa (link a la dreta) :P
Fins aquí amb els de Reus! Un finde simplement genial, que em va ajudar a passar aquella setmaneta esperant la següent visita...:)

You know

Avui he posat el primer mote a una persona. Hi ha un company del laboratori, es diu Dan pobre, però ja mai més pensaré en ell com en el Dan.
Aquí s'utilitza molt l'expressió "You know?" però molt, és com el "saes?" de les pijes pijíssimes però sense ser pijo, és com per captar l'atenció de l'altra persona... com per corroborar que l'altra persona està a la conversa, però no s'espera que contestis! simplement és com....com una coma. De fet, és que no té ni entonació d'interrogant, no és una pregunta. S'utilitza també en un llenguatge més o menys formal eh? no és coloquial...però sí que és veritat, que en converses de dinar (que són de les poques que he tingut fins ara) s'utilitza molt freqüentment. De fet, sovint em serveix per saber que allà acaba una frase incomprensible i dóna peu a una de nova d'on intentar captar alguna cosa. Però hi ha qui posa massa you knows a la frase, hi ha qui potser en posa com....com tres per frase, com....com que cada vegada hi ha mes you knows i menys paraules de la frase, com que et sembla que només sents you knows...com que comença a repetir-ho tan repetidament que al final penses que s'ha quedat atrapat i no pot parar de repetir-ho i només sents you know you knowyouknowyoujnouiunouiunouiunouiunou iaaaaaaaaaaaaaaaargh!!!!!!!!!!! Dan!!! STOP please!

No m'entenen!!

Es nota que estic aborrida eh¿?! Jeje, què espereu! Encara no conec ningú aquí! En fi, que estic molt desesperada, no aconsegueixo fer-me entendre enlloc. Quan parlo amb algú per una cosa tan senzilla com demanar un cafè se'm queden mirant amb cara de..."Què dius¿?!¿? Tu no ets d'aquí, no? " Argh! Com pot ser que a la feina em diguin que parlo tan bé l'anglès i que al carrer sigui tot tan difícil?
:I
En fi. Segona incursió al centre a peu, ara ja com a experta, jejjee. Us ensenyo la catedral de què us parlava ahir. No hi ha molta llum, ho sento, eren les 15.30h, una fa el que pot!!

Com us deia, va quedar tot el sostre destruït, i per això avui no s'utilitza com a església, sinó com a monument històric:

La veritat és que té molt d'encant, és com un record molt present del que va passar...
Quina manera de destrossar un conjunt monumental, no?


Demà tornaré a tenir vida social, ue! (que trist haver d'anar a treballar per poder parlar amb algú -que t'entengui-, no?)
:)

Oh yeah!

Ho he aconseguit! He arribat al Coventry City Centre caminant, i he tardat uns 20min. Clar que pel camí he anat fent paradetes per ensenyar-vos cosetes. Això és un exemple del tipus de carrers que hi ha al voltant del pis on estic. Són tot cases així baixes, totes amb el seu mini jardí al davant per guardar...¿?o cultivar...¿? quelcom.

i això és un típic taxi d'aquesta ciutat. Són casi tots d'aquests estil, després també n'hi ha de més raros encara....bff! jjajajaj

No em digueu que no és bona, he flipat!!! jajjaja

I aquesta l'he fet d'un petit estany que hi ha ja arribant al centre:

I aquí ja he hagut de deixar de fer fotos perquè, eren les 16.25h i ja no hi havia prou llum per fer fotos...sí sí, així de trist. No sé si és que he empalmat el canvi d'hora d'hivern i el canvi d'hora d'aquí o què, el cas és que el dia se'm fa ULTRAcurt! (Clar que aixecant-me a les 11h del matí tampoc puc aprofitar molt....) En fi.
Doncs un cop al centre, he descobert que hi ha moltes, moltes, botigues. I poca cosa més, jeje. Diguem que no hi ha molta més diversió, i comptant que la majoria tanquen a les 17-17.30h....doncs sí, el dia es fa curt!
He estat passejant per la catedral, gòtica, però que deu ser de les poques que és totalment descoberta i que dins hi ha bancs (dels de carrer) per seure, com si fos un parc. Però no és així de rara per casualitat, sinó que té una amarga història darrera. Bàsicament, va ser totalment destruïda pels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial. I bé, va passar un 14 de novembre de 1940, i la veritat és que impressiona bastant veure a tothom aquests dies amb una espècie de "pin" en memòria dels morts (135ooo en 8 hores pels atacs del febrer de 1945).
Així que res, demà intentaré sortir abans de casa i poder tenir llum de dia per fer fotos!

Un petó!

I ja van tres!

Sí sí! estic tan orgullosa de mi...amb el meu jefe ja són tres les persones que m'han dit que el meu anglès és molt bo!! i jo penso, hello?? peró si és ULTRAXAPUSSERO!!! però del pal de confondre'm entre he i she o her i him!! o fer-me un cacau amb els temps verbals que fa por!!! jajjaja si algo són aquests anglesos, i ara sí que queda més que demostrat, és políticament correctes, jajjaja.

De fet, un altra cosa que em té totalment impressionada des del primer dia que estic aquí, és que totes i cadascuna de les persones que surten de l'autobús diuen un "thank you" super seductor al conductor! .... sí sí, igualet que a catalunya!

I res, ja una setmana aquí, i encara no en tinc ni pijotera idea de com arribar al centre des del pis on estic. He fet aquest trajecte en bus....vuit vegades en total, i ara em proposo com a repte per aquest cap de setmana ser capaç d'arribar-hi tota soleta. Jeje, només per, en cas de perdre (com avui, again) el bus del matí, estalviar de quedar-me com un estaquirot a una solitària i aborrida parada d'autobus...i poder anar al centre caminant.

En fi!

Demà escric més, amb les fotos del trajecte al centre, jajjaja o millor, del centre mateix.

It's been a hard day (night....!)

El primer dia sense la meva estimada companya de pis i mentora a aquest estrany país....

Miro el despertador i, oh merda, m'he adormit. Ja perdo segur el bus de les 7.50h. Dutxa ràpida, esmorzar ràpid, surto a les 7.55h per agafar el bus de les 8h. 7.57h arribo a la parada i, oh no, m'he deixat la punyetera targeta d'identificació per obrir totes les punyeteres portes de l'edifici del laboratori. Estupendo. Torno al pis, busco la targeta i....8.00h veig passar el bus pel davant dels meus morros....Comencem bé el dia!
Esperant pel següent bus, disfruto del paisatge, ara que puc. M'encanta:
Bé, val la pena tenir aquests 15 minuts d'espera, no?
Finalment, arribo a la feina, 45h min més tard del que volia, però arribo.
Conec a una nova "mentora", aquest cop és britànica i de cop me n'adono que l'anglès de la meva companya és més aviat americà o....algo molt negre, però en fi! Tot entenent un 60% del que em diuen, el dia va passant, per fi començo a tocar provetes, pipetes, descobreixo la nova forma de pronunciar "espàtula", algo així com "spexula". Diverit, si més no!

I a les 17h de la tarda senyors, a les 17.00h de la tarda, el laboratori es buida, i decideixo que potser és el moment de marxar. Tot i això, acabo sortint a les 17.40h pensant en agafar l'autobús que passa d'aquí 8min. Però...no, les forces astrals autobuseres han decidit que avui no és el meu dia, i just arribar a la carretera per agafar la línia 12, oh merda, s'ha adelantat i ha passat a les 17.45h. Perfecte. Bé, d'aquí quinze minuts n'ha de passar un altre....
Mentres espero,...no, ara no puc fer fotos, perquè és negra nit.
Espero 15min, 20min....el bus no arriba. Comença a arribar més gent, i jo cada cop més impacient perquè...fot un fred que pela!!!!!!!! menys mal que porto la meva nova jaqueta-anorac...:P
Als 30min d'estar esperant, sense notar-me ja els peus, comença a ploure. Perfecte. Bé, penso, pararà de seguida. Però no, als 35 min, decideixo treure el meu paraigües plegable, gentilesa de la millor germana del món. Rosa fúcsia, però útil :P
I així van passant els min,....fins a CINQUANTA MINUTS! 50min esperant un bus. No m'havia passat mai. A qualsevol punt de Barcelona, o qualsevol lloc conegut, simplement m'hauria posat a caminar, però:
1) Ni idea d'on estava
2) Ningú caminava, senyal que estem realment a pendre pel c.
En fi! Finalment, als 51min d'esperar, arriba el 12. I al cap d'UNA HORA I 50MIN, arribo a casa, ja que també he perdut el transbord del segon autobús que he d'agafar, i m'he hagut d'esperar 30min més a una estació d'autobusos on, tot estant dins l'edifici, em sortia baf de la boca al respirar.

No està gens malament per anar-me curtint...no?

Landed

Doncs sí, el dia ha arribat, ja visc en una hora menys i ja miro la TV en anglès. :P
La primera anècdota divertida: després de fer una compra enorme al TESCO, supermercat tipo Carrefour que obre 24 hores al dia..... em disposo a fer el meu primer pagament amb la meva primera targeta de crèdit i, automàticament, li dono a la caixera la targeta i el DNI ESPANYOL.


:I


holaaaaaaaaaa¿?¿?!¿?! jjajajjajja la cara de la caixera i de la meva companya de pis.....jajjaja per no oblidar. "Sorry sorry!!this is my first day in England!!!" JAJJAAJJAJAJJAJAJAJA es converteix la cara de moc de la caixera en riure carcajada de tota la cua....jejjee Mariona haciendo amigos.

en fi, després d'això, doncs....no ho sé, pizza compartida al sofà mentres no mirem la tele perquè només xerrem, i oh sí! la meva estimada companya de pis m'ha comprat un nòrdic per mi i oh sí! tinc el son més profund després de molts dies de curro seguit i paranoies mentals

l'experiència comença....i comença molt bé :)

Un petó!


PD: plou